capçalera
  inici . english . español . deutsch . italiano . français
mapa web . crèdits  
menu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_top
introducció mallorca
 Mallorca
 Cosmovisió: analogia i exemplarisme
 Poesia trobadoresca
 Les llengües vulgars i la ciència
 Inquietuds espirituals dels laics
 Escolàstica i Universitats


Llull va néixer a Mallorca el 1232 o al principi de 1233, només tres anys després de la conquesta de l’illa per l’exèrcit de Jaume I. Tres dècades més tard, l’illa continuava en una situació semi-colonial. A Mallorca la conquesta militar cristiana (en contrast amb l’adquisició del País Valencià per una sèrie de tractats) va fer que la població musulmana o almenys la porció que no va tenir mitjans per a poder fugir al moment de la derrota, esdevingués esclava. I encara llavors, després de tants anys d’immigració cristiana (principalment catalana, però també aragonesa, occitana i italiana), Llull es trobava vivint en un ambient on l’element musulmà assolia per ventura la tercera part de la població (les estimacions dels historiadors varien entre el 20 i el 50 per cent). Majoritàriament els musulmans eren encara esclaus, però es començaven a emancipar i ja en trobem uns pocs de lliures exercint oficis artesanals.

En el sentit geopolític més ample, Mallorca es trobava en un punt neuràlgic d’intercanvi mercantil entre l’Àfrica del Nord i Europa. Així que si volem comprendre l’ambient en què Ramon Llull es va formar, ens hem de desfer de dues imatges intuïtives: la de l’abisme que s’ha obert en temps moderns entre els mons cristià i islàmic, i la de les Balears com el paradís de les vacances mediterrànies de l’Europa rica, nòrdica i boirosa, d’on és molt més fàcil viatjar, per exemple, a Düsseldorf o a Manchester que a Alger o Tunis. A la darrera meitat del segle XIII, en canvi, Mallorca era ben al centre de la gran roda comercial del Mediterrani occidental, i conservava intactes fortes vinculacions amb l’Àfrica del Nord, de la qual encara havia de tardar alguns anys a tallar el cordó umbilical.

Com a símbol d’aquella vocació mediterrània meridional, hi havia, per una banda, les colònies de mercaders pisans, genovesos, marsellesos, montpellerencs i jueus nordafricans que s’establiren a l’illa, i, de l’altra, una llarga sèrie de consolats mallorquins a l’Àfrica del Nord.

Font: Anthony Bonner i Lola Badia, Ramon Llull. Vida, pensament i obra literària “Les Naus d'Empúries. Pal Major” 2 (Barcelona: Empúries, 1988), pp. 13-14.

mediterrània
 

enllaç UB Centre de Documentació Ramon Llull