capçalera
  inici . english . español . deutsch . italiano . français
mapa web . crèdits  
menu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_top
obres
llibre meravelles
 Plurilingüisme
 Llull i el català
 Difusió i conservació
 Llibre de contemplació
 Llibre del gentil
 Llibre de l'orde de cavalleria
 Doctrina pueril
 Llibre d'Evast e Blaquerna
 Llibre d'amic e amat
 Art demostrativa
 Llibre de meravelles
 Llibre de les bèsties
 Desconhort
 Arbre de ciència
 Arbre exemplifical
 Cant de Ramon
 Retòrica nova
 Lògica nova
 Liber de fine
 Art breu
 Fantàstic
 Art abreujada de predicació


Ramon va escriure aquesta ambiciosa novel·la didàctica durant la primera estada a París, entre l’any 1287 i el 1289. El protagonista, Fèlix, nom amb el qual també es designa correntment l’obra, no és un heroi sense màcula com Blaquerna, que intervé decisivament en l’organització de les coses del món, sinó un pelegrí que oberva la realitat descobrint amb dolorosa sorpresa la distància que separa la conducta humana de l’ordre diví de la creació. El terme medieval ‘meravella’ fa referència a aquesta dolorsa sorpresa de Fèlix davant de les variades formes del mal, però també designa l’entusiasme positiu del viatger quan assoleix aspectes de la veritat per boca de filòsofs i ermitans que dialoguen amablement amb ell.

Els viatges de Fèlix proposen un recorregut preparat pel saber enciclopèdic del segle XIII, de manera que els deu apartats de l’obra  coincideixen amb els subjectes de l’Art de Ramon: Déu, els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls, les bèsties, l’home, el paradís i l’infern. Tot i que el Llibre de meravelles forneix molta informació sobre teologia i filosofia natural, el nucli de l’obra és a la filosofia moral, present a la vuitena part, el ‘Llibre d’home’, que es complementa amb l’apòleg polític de l’apartat anterior, el Llibre de les bèsties.

El Fèlix combina la narració amb les formes dialogades, pròpies els textos didàctics medievals. Algunes vegades Llull ens mostra els progressos dels deixebles aprofitats, que són capaços de resoldre complicades qüestions tan bé com els seus mestres: es tracta d’un estímul per al lector, que és invitat a formar-se en el seu contacte amb el llibre que té a les mans. La principal eina que li ofereix Ramon són els exemples, la vertadera ànima del Llibre de meravelles. Pràcticament tot el que s’esdevé a l’obra ‘representa’ alguna altra cosa. Els mestres que troba Fèlix aclareixen els seus dubtes a través de relats i de semblances d’altres aspectes de la realitat, que tenen una correspondència analògica amb la informació requerida. La cosmovisió de Llull, fonamentada en les nocions platòniques de l’analogia i de l’exemplarisme és la responsable de la forma literària d’aquesta novel·la. Algunes vegades les analogies són aparentment obscures: Llull mai no vol, però, que ho siguin del tot, perquè creu en el poder educatiu de l’exercici intel·lectual.

enllaç UB Centre de Documentació Ramon Llull