capçalera
  inici . english . español . deutsch . italiano . français
mapa web . crèdits  
menu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_top
obres desconhort
 Plurilingüisme
 Llull i el català
  Difusió i conservació
 Llibre de contemplació
 Llibre del gentil
 Llibre de l'orde de cavalleria
 Doctrina pueril
 Llibre d'Evast e Blaquerna
 Llibre d'amic e amat
 Art demostrativa
 Llibre de meravelles
 Llibre de les bèsties
 Desconhort
 Arbre de ciència
 Arbre exemplifical
 Cant de Ramon
 Retòrica nova
 Lògica nova
 Liber de fine
 Art breu
 Fantàstic
 Art abreujada de predicació


El Desconhort (1295) és un poema de 69 estrofes monorimes de 12 versos alexandrins, que calia recitar al so del poema èpic carolingi, avui perdut, Berart de Montdidier. Es tracta d’un treballat debat en vers entre Ramon i un ermità, primer reticent i després entusiasta, a propòsit del programa artístic del beat, que recupera amb finalitats propagandístiques les tècniques literàries a què Llull havia renunciat quan es va convertir i va abandonar la poesia trobadoresca.
 
El poema comença amb un relat biogràfic: Ramon està ‘en malencolia’ perquè fa trenta anys que es dedica sense èxit a la causa de la conversió dels infidels i de l’enaltiment de la fe. Un ermità que es troba present invita Ramon a fer examen de consciència per veure si la seva Art general és efectivament una bona causa. A Ramon li sembla que està lliure de pecat perquè parteix de l’amor a Déu i d’un autèntic impuls de caritat envers el proïsme. Les reticències de l’interlocutor no consolen Ramon, sinó que el fan enfadar: res no el pot ajudar si fracassa. Finalment, ‘consirà l’ermità si Ramon deïa veritat’ i acaba reconeixent que l’empresa que aquest ha iniciat és bona i agradable a Déu. Ramon troba un primer alleujament de la seva pena en el moment en què l’ermità es mostra disposat a col·laborar amb ell, i dóna gràcies a Déu.

Text íntegre del Desconhort.

enllaç UB Centre de Documentaci Ramon Llull