capçalera
  inici . english . español . deutsch . italiano . français
mapa web . crèdits  
menu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_top
obres art breu
 Plurilingüisme
 Llull i el català
  Difusió i conservació
 Llibre de contemplació
 Llibre del gentil
 Llibre de l'orde de cavalleria
 Doctrina pueril
 Llibre d'Evast e Blaquerna
 Llibre d'amic e amat
 Art demostrativa
 Llibre de meravelles
 Llibre de les bèsties
 Desconhort
 Arbre de ciència
 Arbre exemplifical
 Cant de Ramon
 Retòrica nova
 Lògica nova
 Liber de fine
 Art breu
 Fantàstic
 Art abreujada de predicació


Aquesta obra, escrita a Pisa el 1308, és la versió de l’Art que ha estat  més llegida i difosa, i respon a una voluntat de simplificació dels principis de l’Art, pròpia de la segona de les etapes de l’Art. L’Art breu comença dient que està escrita per tal de faciltar l’accés a l’‘Art magna’, és a dir l’Art general última / Ars generalis ultima (1305-1308).

Els recursos gràfics que fan visible l’Art, tant a l’Art breu com a l’‘Art magna’ són les Figures i l’Alfabet.

Figures

punt La Figura A i la Figura T són circulars i porten lletres inscrites a la circumferència.

punt
La Figura A representa els nou principis fonamentals de l’Art. B: bonesa, C: grandesa, D: eternitat/duració, E: poder/potestat, F: saviesa/instint, G: voluntat/apetit, H: virtut, I: veritat, K: glòria.
Figura A
 
punt

La Figura T consta de tres triangles entrellaçats inscrits en un cercle, cada un d’un color distint; i representa tres tríades de conceptes.

Figura T

B: diferència – C: concordança – D: contrarietat (verd)
E: començament – F: mitjà – G: fi (vemell)
H: majoritat – I: igualtat – K: minoritat (groc)
 

 

punt La Tercera Figura té forma triangular i conté les ‘cambres’ o grups de dos de totes les possibles combinacions binàries sense repeticions dels conceptes de les dues primeres figures.

Tercera figura

punt La Quarta Figura és circular i giratòria. Sobre una corona circular fixa, que mostra nou lletres, de la B a la K, se’n sobreposen dues més de menors, amb les mateixes lletres, capaces de girar sobre el centre comú. Aquest artifici serveix per generar ‘cambres’ de tres lletres fent voltar els cercles interiors. A la Taula general (1293-1294) Llull havia desenvolupat una ‘Taula’ mostrant totes les possibles combinacions ternàries sense repeticions, que són 1680; la Quarta Figura de l’Art breu sintetitza aquesta funció de l’Art.

Quarta figura

Alfabet
Pel que fa a l’Alfabet, l’Art  breu reserva les lletres A T per designar les figures dels principis, mentre que les nou que van de la B a la K adquireixen diversos valors segons si representen els principis de la Figura A, els de la Figura T o quatre sèries més de conceptes, que constitueixen l’Alfabet de l’Art breu.

47

Les quatre sèries de conceptes addicionals són:

punt
Qüestions o Regles. B: si és?/possibilitat. C: què és?essència. D: de què és /matèria. E: per què és/ forma. F: quant és/quantitat. G: qual és/qualitat. I: quan és/temps. H: on és/lloc. K: com és/mode i amb què és/instrument.
 
punt
Subjectes. B: Déu. C: àngel. D: cel. E: home. F: imaginativa. G: sensitiva. H: vegetativa. I: elementativa. K: instrumentativa.
 
punt
Virtuts. B: justíca. C: prudència. D: fortalesa. E: temprança. F: fe. G: esperança. H: caritat. I: paciència. K: pietat.
 
punt
Vicis. B: avarícia. C: gola. D: luxúria. E: supèrbia. F: accídia. G: voluntat. H: ira. I: falsia. K: inconstància.
 

 

L’Art breu funciona d’acord amb una versió renovada de la lògica, que Llull va tractar a la Lògica nova (1303): les ‘cambres’ que contenen dos o tres conceptes corresponen, doncs, a proposicions i sil·logismes. L’Art mostra com ‘trobar’ totes les proposicions i els sil·logismes que es poden formar amb els termes de l’alfabet de l’Art i com verificar-ne la veritat o la falsedat. L’Arbre de ciència (1295-1296), d’altra banda, indica com s’articula l’estructura de principis i de relacions de l’Art breu amb el conjunt del món intel·ligible.

L’Art breu té tretze parts molt compactes. La primera presenta l’Alfabet; la segona les Figures; la tercera, les definicions dels principis; la quarta, les regles; la cinquena, la Taula; la sisena l’evacuació de la Tercera Figura; la setena, la multiplicació de la Quarta Figura, la vuitena la ‘mixtió’ o barreja dels principis i les regles; la novena, els nou subjectes; la desena l’aplicació; l’onzena, les qüestions; la dotzena, l’habituació; la tretzena, ‘la manera d’ensenyar aquesta Art’.

Vegeu: Antoni Bonner, Obres Selectes de Ramon Llull (Palma de Mallorca: Moll, 1989), vol. I, pp. 523-599.

enllaç UB Centre de Documentació Ramon Llull