capçalera
  inici . english . español . deutsch . italiano . français
mapa web . crèdits  
menu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_top
obres llibre gentil
 Plurilingüisme
 Llull i el català
 Difusió i conservació
 Llibre de contemplació
 Llibre del gentil
 Llibre de l'orde de cavalleria
 Doctrina pueril
 Llibre d'Evast e Blaquerna
 Llibre d'amic e amat
 Art demostrativa
 Llibre de meravelles
 Llibre de les bèsties
 Desconhort
 Arbre de ciència
 Arbre exemplifical
 Cant de Ramon
 Retòrica nova
 Lògica nova
 Liber de fine
 Art breu
 Fantàstic
 Art abreujada de predicació


El Llibre del gentil (1274-1276) és una obra apologètica, destinada a demostrar l’eficàcia del mètode de Ramon Llull en una discussió sobre la veracitat o falsedat de les tres  lleis o religions del llibre: judaisme, cristianisme i islamisme. Els contrincants han de ser homes de bona fe, disposats a seguir les ‘condicions’ de les ‘flors’ que hi ha en cinc ‘arbres’ simbòlics. Es tracta de combinacions binàries entre els atributs de Déu, les virtuts i els vicis, que s’associen per concordança o per contrarietat. Si s’admeten aquestes condicions del joc discursiu, s’imposa de manera automàtica el triomf incontrovertible del cristianisme, sense que els que participen en el debat se sentin minvats o amenaçats. És la victòria de la raó.

Dues coses criden l’atenció al Llibre del gentil. En primer lloc, l’exposició sistemàtica que Ramon duu a terme dels principis de la llei mosaica i de l’islam, amb un coneixement responsable i suficient dels continguts de totes dues, que no era gaire corrent als escrits de polèmica religiosa dels seus dies. En segon lloc, la ficció narrativa que envolta el tractat. Ramon imagina que un gentil, és a dir un pagà que desconeix el monoteisme, accedeix al coneixement de la fe a través dels ensenyaments de tres savis, és a dir tres experts, un jueu, un cristià i un musulmà. Després d’il·lustrar el deixeble sobre l’existència d’un Déu únic, sobre la creació i sobre la resurrecció (veritats que tots tres mestres admeten), cada un presenta la pròpia religió perquè l’oïdor i el lector triïn la correcta. Aparentment, doncs, la discussió acaba en taules, mentre el gentil afirma que ja sap quina és la religió bona.

El Llibre del gentil està escrit en un to altament emotiu, amb descripcions d’una deliciosa natura idealitzada, diàlegs d’una cortesia extrema i expansions de lírica religiosa de gran volada.

enllaç UB Centre de Documentació Ramon Llull