capçalera
  inici . english . español . deutsch . italiano . français
mapa web . crèdits  
menu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_top
obres evast e blanquerna
 Plurilingüisme
 Llull i el català
 Difusió i conservació
 Llibre de contemplació
 Llibre del gentil
 Llibre de l'orde de cavalleria
 Doctrina pueril
 Llibre d'Evast e Blaquerna
 Llibre d'amic e amat
 Art demostrativa
 Llibre de meravelles
 Llibre de les bèsties
 Desconhort
 Arbre de ciència
 Arbre exemplifical
 Cant de Ramon
 Retòrica nova
 Lògica nova
 Liber de fine
 Art breu
 Fantàstic
 Art abreujada de predicació


El protagonista del Llibre d’Evast e Blaquerna, novel·la escrita a Montpeller el 1283, és un heroi sense taca que té el do de triar sempre amb èxit la millor opció vital des de la perspectiva lul·liana. Als divuit anys abandona els pares, Evast i Aloma, i la proposta matrimonial de Natana, a la recerca de la perfecció espiritual de l’ermità. Hi arriba, però, al final d’un llarg periple en el curs del qual haurà fet de viatger, de monjo, d’abat,  de bisbe i de summe pontífex. L’estímul constant de superació de Blaquerna l’emparenta amb els cavallers de la gran ficció del segle XIII.

El relat de la vida de Blaquerna ofereix un canemàs literari en el qual Llull inscriu una presentació global de la societat del seu temps, dividida per estaments. Així el primer llibre tracta de la gent que es casa: l’estament de matrimoni, simbolitzat pels pares de l’heroi. La parella viu en perfecta harmonia conjugal i en una situació de benestar econòmic fins que el fill arriba a la majoria d’edat. A partir d’aquest moment, la parella renuncia als seus béns, funda un hospital de pobres, s’imposa un règim de continència marital i es dedica a donar bons exemples, d’acord amb les inquietuds espirituals dels laics del segle XIII.

El segon llibre és el de l’estament de religió. Comença presentant la vida de Natana, que és la contrafigura femenina del protagonista. Després de vèncer l’oposició de la família, Natana professa en un monestir, del qual acaba essent l’abadessa modèlica, i on regula la vida de les monges a través de receptes preses de l’Art de Ramon Llull. Mentrestant Blaquerna inicia la recerca de la perfecció interior en un complicat vagabundeig que el porta a descobrir la necessitat de sotmetre’s a l’obediència d’una regla de vida. Com a monjo, Blaquerna destaca per la seva afecció a l’estudi i a la devoció mariana.

Els llibres tercer i quart presenten dues formes jerarquitzades de poder social exercit per clergues. Llull hi recull apunts molt variats, i plens d’informacions històriques valuosíssimes, que permeten de seguir les reformes que Blaquerna introdueix en la gestió de la diòcesi de la qual és elegit bisbe, i del conjunt de la cristiandat que acaba governant quan esdevé papa. Blaquerna encomana oficis nous als canonges i als cardenals, destinats a revitalitzar la vida espiritual i a difondre la fe cristiana. L’èxit assolit per aquestes noves tasques fa que Blaquerna es pugui retirar finalment a la vida contemplativa i esdevingui mestre d’ermitans.

El llibre cinquè de la novel·la té dues parts: una col·lecció de màximes morals i filosòfiques, el Llibre d’amic e amat, i un tractadet sobre tècniques d’elevació de l’esperit, l’‘Art de contemplació’.

 

enllaç UB Centre de Documentació Ramon Llull