BLAQUERNA

La forma ‘Blaquerna’, i no ‘Blanquerna’, és la que apareix als manuscrits més antics de la novel·la i també als d’altres obres que l’esmenten. Només és a partir de la meitat del segle XIV que els escrivans catalans comencen a escriure la forma amb la primera -n- afegida, més eufònica, que ha persistit fins als temps moderns; amb tota probabilitat van voler relacionar el nom amb l’adjectiu ‘blanc’, quan sembla que Llull el va prendre del d’un famós palau de Constantinoble, el palau de Blaquernes.