capçalera
  inici . english . español . deutsch . italiano . français
mapa web . crèdits  
menu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_topmenu_top
obres art demostrativa
 Plurilingüisme
 Llull i el català
 Difusió i conservació
 Llibre de contemplació
 Llibre del gentil
 Llibre de l'orde de cavalleria
 Doctrina pueril
 Llibre d'Evast e Blaquerna
 Llibre d'amic e amat
 Art demostrativa
 Llibre de meravelles
 Llibre de les bèsties
 Desconhort
 Arbre de ciència
 Arbre exemplifical
 Cant de Ramon
 Retòrica nova
 Lògica nova
 Liber de fine
 Art breu
 Fantàstic
 Art abreujada de predicació


Aquesta obra és la segona versió de l’Art, que revisa i completa l’Ars compendiosa inveniendi veritatem (1274). Pertany a la segona fase de la primera de les etapes de l’Art i va ser redactada a Montpeller el 1283. L’obra es presenta acompanyada de les Figures i de l’Alfabet; es tracta de recursos gràfics que fan visibles els components estructurals de l’Art i faciliten el maneig dels mecanismes combinatoris i els càlculs.

Figures ‘primeres’
Figures ‘segones’
Alfabet
Parts de l’obra

Figures ‘primeres’
L’Art demostrativa presenta dotze figures ‘primeres’, que Llull designa amb lletres. Llevat de la Figura Elemental, totes són circulars i porten noms inscrits a la circumferència. Les línies diametrals indiquen les combinacions binàries dels conceptes en qüestió.

punt
La Figura A representa Déu i setze dels seus atributs o dignitats (bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, amor, virtut, veritat, glòria, perfecció, justícia, llarguesa, simplicitat, noblesa, misericòrdia, senyoria).
Figura A
 
punt
La Figura V és de dos colors: el blau representa les virtuts (fe, esperança, caritat, justícia, prudència, fortalesa, temperança) i el vermell, els vicis (gola, luxúria, avarícia, orgull, accídia, enveja, ira).
Figura V
 
punt

La Figura X conté vuit parelles de conceptes oposats: predestinació-franc arbitri, ésser-privació, perfecció-defecte, mèrit-culpa, suposició-demostració, immediat-mediat, realitat-raó, potència-objecte.

Figura X
 
punt

Les Figures Y i Z representen cada una un sol concepte: veritat i falsedat.

FigurasYyZ
 
punt

La Figura S és la de l’ànima racional i consta de quatre quadrats entrellaçats inscrits en un cercle, cada un dels quals representa una combinació distinta dels actes de les potències superiors de l’home: enteniment (entenent o ignorant) i l’acte corresponent; memòria (recordant o oblidant) i l’acte corresponent; voluntat (amant o desamant) i l’acte corresponent.

Figura S
 
punt

La Figura T consta de cinc triangles entrellaçats inscrits en un cercle, cada un d’un color distint; representa cinc tríades de conceptes: diferència-concordança-contrarietat (verd); començament-mitjà-fi (vemell); majoritat-igualtat-minoritat (groc); afirmació-dubte-negació (negre); Déu-criatura-operació (blau).

Figura T
 
punt

La Figura de Teologia, la Figura de Dret i la Figura de Filosofia representen els principis de les ciències respectives.

Figura teologia
Figura dret
Figura filosofia
 
punt

La Figura Demostrativa proporciona un mètode semimecànic per combinar els conceptes d’unes figures amb les altres.

Figura demostrativa
 
punt

La Figura Elemental està formada per quatre rectangles que representen les combinacions binàries entre els quatre elements a partir de cada un d’ells (foc, vermell; aire, blau; aigua, verd; terra, negre). Per tal de fer servir aquesta figura convé tenir present l’estructura de cercles concèntrics del cosmos aristotèlic simplificat, amb les esferes elementals, i el quadrat dels elements,  amb la corresponent circularitat i  les relacions de concordança i contrarietat.

Figura elemental
 

 

Figures ‘segones’
Al costat de les dotze figures ‘primeres’, l’Art demostrativa presenta deu Figures ‘segones’.

35
36
37
38
39
40
41
42
43
Les Figures ‘segones’ tenen forma triangular i són taules de totes les combinacions binàries possibles dels conceptes de les figures ‘primeres’.

 

Alfabet
Pel que fa a l’Alfabet, les lletres A S T V Y i Z representen les figures suara descrites, les altres, de la B a la R, serveixen per designar els conceptes inscrits a l’interior de la Figura S, la de l’ànima racional, com es veu a l’Alfabet de l’Art demostrativa compilat per A. Bonner.

Parts de l’obra
L’Art demostrativa té quatre parts o distincions, de les quals la darrera és una llista de preguntes relacionades amb les anteriors, acompanyades de les corresponents solucions en notació simbòlica.

punt
La primera distinció és una descripció minuciosa de les figures.
punt
La segona exposa les ‘condicions’ de l’Art, és a dir els mecanismes que permeten d’obtenir informació a partir dels principis de les Figures A V X, amb vista a descobrir la veritat o la falsedat (Figures Y Z), fent treballar les Figures T i S, que estableixen relacions, des de dintre o des de fora, entre els principis. Aprendre a manejar aquests instruments significa descobrir la potencialitat de sentit de les combinacions binàries.
 
punt
La tercera distinció presenta setze modes (Llull en diu ‘mous’), és a dir setze aplicacions dels mecanismes de l’Art, que són: recordar, entendre, voler, creure, contemplar, trobar (=descobrir), endreçar (=guiar), predicar, expondre (=interpretar), resoldre, jutjar, mostrar (=demostrar), disputar, aconsellar, acustumar (=adquirir bons hàbits), sanar (=guarir).
 

Vegeu: Anthony Bonner, Selected Works of Ramon Llull (Princeton: Princeton University Press, 1985), vol. I, pp. 305-568; versió catalana Obres Selectes de Ramon Llull (Palma de Mallorca: Moll, 1989), vol. I, pp. 275-521.

 

enllaç UB Centre de Documentació Ramon Llull