Art demostrativa

Aquesta obra és la segona versió de l’Art, que revisa i completa l’Ars compendiosa inveniendi veritatem (1274). Pertany a la segona fase de la primera de les etapes de l’Art i va ser redactada a Montpeller el 1283. L’obra es presenta acompanyada de les Figures i de l’Alfabet; es tracta de recursos gràfics que fan visibles els components estructurals de l’Art i faciliten el maneig dels mecanismes combinatoris i els càlculs.

Figures ‘primeres’

L’Art demostrativa presenta dotze figures ‘primeres’, que Llull designa amb lletres. Llevat de la Figura Elemental, totes són circulars i porten noms inscrits a la circumferència. Les línies diametrals indiquen les combinacions binàries dels conceptes en qüestió.

La Figura A representa Déu i setze dels seus atributs o dignitats (bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, amor, virtut, veritat, glòria, perfecció, justícia, llarguesa, simplicitat, noblesa, misericòrdia, senyoria).

La Figura V és de dos colors: el blau representa les virtuts (fe, esperança, caritat, justícia, prudència, fortalesa, temperança) i el vermell, els vicis (gola, luxúria, avarícia, orgull, accídia, enveja, ira).

La Figura X conté vuit parelles de conceptes oposats: predestinació-franc arbitri, ésser-privació, perfecció-defecte, mèrit-culpa, suposició-demostració, immediat-mediat, realitat-raó, potència-objecte.

Les Figures Y i Z representen cada una un sol concepte: veritat i falsedat.

La Figura S és la de l’ànima racional i consta de quatre quadrats entrellaçats inscrits en un cercle, cada un dels quals representa una combinació distinta dels actes de les potències superiors de l’home: enteniment (entenent o ignorant) i l’acte corresponent; memòria (recordant o oblidant) i l’acte corresponent; voluntat (amant o desamant) i l’acte corresponent.

La Figura T consta de cinc triangles entrellaçats inscrits en un cercle, cada un d’un color distint; representa cinc tríades de conceptes: diferència-concordança-contrarietat (verd); començament-mitjà-fi (vemell); majoritat-igualtat-minoritat (groc); afirmació-dubte-negació (negre); Déu-criatura-operació (blau).

La Figura de Teologia, la Figura de Dret i la Figura de Filosofia representen els principis de les ciències respectives.

La Figura Demostrativa proporciona un mètode semimecànic per combinar els conceptes d’unes figures amb les altres.

La Figura Elemental està formada per quatre rectangles que representen les combinacions binàries entre els quatre elements a partir de cada un d’ells (foc, vermell; aire, blau; aigua, verd; terra, negre). Per tal de fer servir aquesta figura convé tenir present l’estructura de cercles concèntrics del cosmos aristotèlic simplificat, amb les esferes elementals, i el quadrat dels elements,  amb la corresponent circularitat i les relacions de concordança i contrarietat.

Figures ‘segones’.

Al costat de les dotze figures ‘primeres’, l’Art demostrativa presenta deu Figures ‘segones’.

Les Figures ‘segones’ tenen forma triangular i són taules de totes les combinacions binàries possibles dels conceptes de les figures ‘primeres’.

Alfabet

Pel que fa a l’Alfabet, les lletres A S T V Y i Z representen les figures suara descrites, les altres, de la B a la R, serveixen per designar els conceptes inscrits a l’interior de la Figura S, la de l’ànima racional, com es veu a l’Alfabet de l’Art demostrativa compilat per A. Bonner.

Parts de l'obra

L’Art demostrativa té quatre parts o distincions, de les quals la darrera és una llista de preguntes relacionades amb les anteriors, acompanyades de les corresponents solucions en notació simbòlica.

  • La primera distinció és una descripció minuciosa de les figures.
  • La segona exposa les ‘condicions’ de l’Art, és a dir els mecanismes que permeten d’obtenir informació a partir dels principis de les Figures A V X, amb vista a descobrir la veritat o la falsedat (Figures Y Z), fent treballar les Figures T i S, que estableixen relacions, des de dintre o des de fora, entre els principis. Aprendre a manejar aquests instruments significa descobrir la potencialitat de sentit de les combinacions binàries.
  • La tercera distinció presenta setze modes (Llull en diu ‘mous’), és a dir setze aplicacions dels mecanismes de l’Art, que són: recordar, entendre, voler, creure, contemplar, trobar (=descobrir), endreçar (=guiar), predicar, expondre (=interpretar), resoldre, jutjar, mostrar (=demostrar), disputar, aconsellar, acustumar (=adquirir bons hàbits), sanar (=guarir).
Vegeu: Anthony Bonner, Selected Works of Ramon Llull (Princeton: Princeton University Press, 1985), vol. I, pp. 305-568; versió catalana Obres Selectesde Ramon Llull (Palma de Mallorca: Moll, 1989), vol. I, pp. 275-521.