Combinatòria

Llull, en harmonia amb la lògica medieval, va concebre la seva Art com una eina per forjar judicis i sil·logismes. Va ser amb aquest propòsit que va començar a assignar lletres a diversos conceptes de l’Art. Després, per mitjà de combinacions binàries i ternàries de lletres, va establir la relació necessària entre els termes d’un judici o d’un cert nombre de judicis. Llull va anomenar aquesta operació ‘fer cambres’ [‘formar compartiments’]. Tot aquest mecanisme s’encaminava cap a una finalitat específica: descobrir en qualsevol àrea temàtica els termes apropiats per formar judicis i sil·logismes i d’aquesta manera construir raonaments lògics mitjançant una forma de necessitat matemàtica. És aquí, en aquest intent, ingenu i genial alhora, de mecanitzar i matematitzar el coneixement —una anticipació distant de la lògica simbòlica moderna—, on arrelen els fonaments del peculiar poder de seducció que ha exercit l’Art de Llull a través de la història, des dels temps de Nicolau de Cusa als de Leibniz.