Arbre exemplifical

El quinzè arbre de l’Arbre de ciència té una funció complementària en relació amb els catorze primers, que despleguen, d’acord amb l’Art, els continguts enciclopèdics propis dels segle XIII. La funció de l’Arbre exemplifical és dotar la ciència d’una dimensió literària que la faci apta per a la divulgació, d’una manera amena i lúdica. Ramon diu expressament que busca l’amistat de les gents que llegiran el seu llibre. Llull també relaciona clarament aquí la divulgació amb la predicació: els sermons sobre la doctrina es podran enriquir profitosament de materials didàctics gràcies als exemples de l’Arbre exemplifical. No estem davant d’un repertori tancat d’històries, proverbis, imatges i sentències, sinó d’un artefacte intel·lectual que ens ha d’ensenyar a produir aquesta mena recursos a partir de les dades del saber universal.

L’Arbre exemplifical consta, com els altres de l’Arbre de ciència, d’arrels, tronc, branques, rams, flors, fulles i fruits, però cada una de les parts d’aquest septenari no s’aplica exhaustivament als catorze arbres precedents. Així les arrels reuneixen divuit ‘recontaments’ o historietes morals relacionades amb els quatre elements i els principis generals de l’Art, on Llull se serveix àmpliament de la personificació. En canvi, el tronc està constituït per catorze sèries de proverbis aplicables a tots els arbres. A les branques trobem quinze exemples també relacionats amb els arbres anteriors, mentre que els rams fan el mateix combinant narracions i proverbis. Les fulles ofereixen cartoze exemples que relacionen els accidents aristotèlics amb els continguts dels tres arbres previs. Les flors presenten disset sèries de proverbis, i els fruits, catorze exemples. L’últim de tots explica quina és la finalitat de l’acumulació de saber: preparar l’esperit per a l’elevació a la contemplació de Déu.

El tractament de les formes literàries breus a l’Arbre exemplifical és la proposta més innovadora, sorprenent i estimulant de la ‘nova’ literatura de Ramon Llull.