Vés al contingut

Miramar

Un dels propòsits de Llull era posar en marxa escoles missioneres, i a aquesta tasca es va dedicar gairebé tot d’una, sol·licitant a l’infant Jaume de Mallorca que fundés una escola d’aquesta mena. Es trobaren terrenys a Miramar, encarats a la mar damunt dramàtics penyals a la magnífica costa nord de Mallorca, entre Deià i Valldemosa, i el 17 d’octubre de 1276 el projecte rebé confirmació amb una butlla del papa Joan XXI (el Petrus Hispanus de les Summulae logicales) per tal que ‘tretze frares Menors hi fossin instal·lats per aprendre-hi l’àrab a fi de convertir els infidels’.

Font: Anthony Bonner i Lola Badia, Ramon Llull. Vida, pensament i obra literària (Barcelona: Empúries, 1988), pp. 22.

La Vida de mestre Ramon ens diu que va ser Llull qui va convèncer el rei Jaume II de Mallorca de fundar el convent franciscà de Miramar. Un document papal, encara que no esmenta Llull, confirma la fundació del convent per part de Jaume II el 1276 i n’especifica l’objecte: la instrucció de religiosos en la llengua àrab perquè puguin actuar com a missioners en terres de l’Islam. Sabem per documents posteriors d’Alfons III i Jaume II d’Aragó que aquests reis forans, després d’haver pres possessió de Mallorca el 1285, continuaven protegint Miramar –encara que no es fa referència a l’objectiu missioner que subratllaven tant Jaume II com Llull. Al seu Desconhort (1295), Llull lamenta la fi de Miramar; circumstància que és confirmada per un document de 1301, que informa que aleshores el convent ja no existia.

Font: J.N. Hillgarth, Diplomatari lul·lià: documents relatius a Ramon Llull i a la seva família, trad. L. Cifuentes  (Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2001), p. 12.