Art breu
Aquesta obra, escrita a Pisa el 1308, és la versió de l’Art que ha estat més llegida i difosa, i respon a una voluntat de simplificació dels principis de l’Art, pròpia de la segona de les etapes de l’Art. L’Art breu comença dient que està escrita per tal de faciltar l’accés a l’‘Art magna’, és a dir l’Art general última / Ars generalis ultima (1305-1308).
Els recursos gràfics que fan visible l’Art, tant a l’Art breu com a l’‘Art magna’ són les Figures i l’Alfabet.
Figures
La Figura A i la Figura T són circulars i porten lletres inscrites a la circumferència.
La Figura A representa els nou principis fonamentals de l’Art. B: bonesa, C: grandesa, D: eternitat/duració, E: poder/potestat, F: saviesa/instint, G: voluntat/apetit, H: virtut, I: veritat, K: glòria.
La Figura T consta de tres triangles entrellaçats inscrits en un cercle, cada un d’un color distint; i representa tres tríades de conceptes.
B: diferència – C: concordança – D: contrarietat (verd)
E: començament – F: mitjà – G: fi (vemell)
H: majoritat – I: igualtat – K: minoritat (groc)
La Tercera Figura té forma triangular i conté les ‘cambres’ o grups de dos de totes les possibles combinacions binàries sense repeticions dels conceptes de les dues primeres figures.
La Quarta Figura és circular i giratòria. Sobre una corona circular fixa, que mostra nou lletres, de la B a la K, se’n sobreposen dues més de menors, amb les mateixes lletres, capaces de girar sobre el centre comú. Aquest artifici serveix per generar ‘cambres’ de tres lletres fent voltar els cercles interiors. A la Taula general (1293-1294) Llull havia desenvolupat una ‘Taula’ mostrant totes les possibles combinacions ternàries sense repeticions, que són 1680; la Quarta Figura de l’Art breu sintetitza aquesta funció de l’Art.
Alfabet
Pel que fa a l’Alfabet, l’Art breu reserva les lletres A T per designar les figures dels principis, mentre que les nou que van de la B a la K adquireixen diversos valors segons si representen els principis de la Figura A, els de la Figura T o quatre sèries més de conceptes, que constitueixen l’Alfabet de l’Art breu.
Les quatre sèries de conceptes addicionals són:
- Qüestions o Regles. B: si és?/possibilitat. C: què és?essència. D: de què és /matèria. E: per què és/ forma. F: quant és/quantitat. G: qual és/qualitat. I: quan és/temps. H: on és/lloc. K: com és/mode i amb què és/instrument.
- Subjectes. B: Déu. C: àngel. D: cel. E: home. F: imaginativa. G: sensitiva. H: vegetativa. I: elementativa. K: instrumentativa.
- Virtuts. B: justíca. C: prudència. D: fortalesa. E: temprança. F: fe. G: esperança. H: caritat. I: paciència. K: pietat.
- Vicis. B: avarícia. C: gola. D: luxúria. E: supèrbia. F: accídia. G: voluntat. H: ira. I: falsia. K: inconstància.
L’Art breu funciona d’acord amb una versió renovada de la lògica, que Llull va tractar a la Lògica nova (1303): les ‘cambres’ que contenen dos o tres conceptes corresponen, doncs, a proposicions i sil·logismes. L’Art mostra com ‘trobar’ totes les proposicions i els sil·logismes que es poden formar amb els termes de l’alfabet de l’Art i com verificar-ne la veritat o la falsedat. L’Arbre de ciència (1295-1296), d’altra banda, indica com s’articula l’estructura de principis i de relacions de l’Art breu amb el conjunt del món intel·ligible.
L’Art breu té tretze parts molt compactes. La primera presenta l’Alfabet; la segona les Figures; la tercera, les definicions dels principis; la quarta, les regles; la cinquena, la Taula; la sisena l’evacuació de la Tercera Figura; la setena, la multiplicació de la Quarta Figura, la vuitena la ‘mixtió’ o barreja dels principis i les regles; la novena, els nou subjectes; la desena l’aplicació; l’onzena, les qüestions; la dotzena, l’habituació; la tretzena, ‘la manera d’ensenyar aquesta Art’.