Vida de mestre Ramon
Probablement pel setembre de l’any 1311 Llull va dictar la Vita coetanea a un monjo de la cartoixa de Vauvert, situada a París, fora muralla, on ara hi ha els Jardins du Luxembourg. La primera redacció és en llatí perquè l’obra va ser concebuda com una presentació de Ramon davant del concili general de l’Església que es va de celebrar aquell any a la ciutat de Vienne del Delfinat. La traducció catalana és d’un deixeble de darreries del segle XIV i introdueix diversos canvis. La Vita coetanea és una justificació de la vida i de l’obra del personatge de ‘Ramon’ molt ben raonada i sense expansions literàries: des de la conversió a l’anada al concili hi ha una perfecta distribució d’energies i d’actuacions que presenten el beat com un ésser guiat tothora per una voluntat superior. Les peregrinacions, les estades a Montpeller, París i Roma, les gestions diplomàtiques i els viatges de missió segueixen el fil cronològic, entorn del moment culminant del text, que és el discurs que Ramon fa davant del rei de Tunis el 1293: la demostració de la veritat del cristianisme a través de l’Art.
Thomas le Myésier, un deixeble de Llull que era metge de la cort francesa, va fer il·lustrar la Vita coetanea amb dotze miniatures de gran luxe que es conserven en un còdex de la biblioteca estatal de Karlsruhe (Alemanya), anomenat Breviculum.