La nova ciència
El Tractat d'astronomia lul·lià és anomentat Nova astronomia o Novus tractatus de astronomia en alguns manuscrits llatins. L'adjectiu ‘novus/nova’ el trobem encara als títols del Liber de geometria nova et compendiosa i del Liber novus physicorum et compendiosus. També tenim, en el món de les lletres i la filosofia, una Retòrica nova, i fins i tot una Lògica nova. Aquesta ‘novetat’ és el resultat de les modificacions que opera Ramon en els principis de les ciències de què tracta quan les assimila a la seva Art.
En polèmica contra la teoria de la ciència dels temps de l’escolàstica, Ramon eleva l'estudi dels fenòmens naturals a la categoria de les ciències demostratives i deductives de ple dret. L'operació cal valorar-la més a fons des dels mecanismes lògics de la demostració lul·liana, que no coincideix amb l'aristotèlica. Així la Logica nova, introdueix un concepte superior de demostració ‘per equiparació’ (‘per aequiparantiam’), aplicable als principis de la Figura A (és a dir a l’esfera de la teologia), al costat de la demostració ‘segons la causa’ (demostració ‘propter quid’) –a la pràctica l’única generalment acceptada–, i de la demostració ‘segons l'efecte’ (demostració ‘quia’) –a la qual s’assignava un paper secundari.
La ‘novetat’ de l’astronomia lul·liana és el mètode del ‘venciment’ (‘devictio’), que permet de calcular, sense taules ni astrolabi, les relacions entre els planetes i els signes del zodíac, que són la base de la lectura de les influències dels cossos celestials sobre el món que ens envolta. Aquestes influències tenien molta importància per a la pràctica mèdica. Llull també va reformular els principis de la medicina tot i que les seves obres sobre aquesta disciplina no porten l’adjectiu ‘nou’ al títol. De tota manera els Començaments de medicina presenten els ‘antics’ principis d’aquesta ciència (els hipocràtico-galènics) al costat dels derivats de l’Art.
La ‘nova’ geometria lul·liana és simbòlica i instrumental per a la reflexió metafísica i teològica. Per exemple la Figura plena representa un cercle, un quadrat i un triangle concèntrics, d’àrea suposadament equivalent, que signifiquen la correlació dels tres mons diví, físic i racional. També es podria dir que l’Arbre de ciència és una ‘nova’ enciclopèdia, perquè presenta un quadre global del saber, una ‘scientia universalis’, regit pels principis ordenadors del sistema i no per un catàleg de les unitats que l’integren.
Vegeu: Badia, Lola, "La ciència a l'obra de Ramon Llull", La Ciència en la Història dels Països Catalans, ed. Joan Vernet i Ramon Parés, I. Dels àrabs al renaixement (Barcelona-València: Institut d'Estudis Catalans, Universitat de València, 2004), pp. 4