- Introducció
- Context
- Vida
- Pensament
-
Obres
- Plurilingüisme
- Llull i el català
- Difusió i conservació
- Llibre de contemplació
- Llibre del gentil
- Llibre de l'orde de cavalleria
- Doctrina pueril
- Romanç d'Evast e Blaquerna
- Llibre d'amic e amat
- Art demostrativa
- Llibre de meravelles
- Llibre de les bèsties
- Desconhort
- Arbre de ciència
- Arbre exemplifical
- Cant de Ramon
- Retòrica nova
- Lògica nova
- Liber de fine
- Art breu
- Fantàstic
- Art abreujada de predicació
- Imatges
- Base de dades / Diccionari
Mallorca
Llull va néixer a Mallorca el 1232 o al principi de 1233, només tres anys després de la conquesta de l’illa per l’exèrcit de Jaume I. Tres dècades més tard, l’illa continuava en una situació semi-colonial. A Mallorca la conquesta militar cristiana (en contrast amb l’adquisició del País Valencià per una sèrie de tractats) va fer que la població musulmana o almenys la porció que no va tenir mitjans per a poder fugir al moment de la derrota, esdevingués esclava. I encara llavors, després de tants anys d’immigració cristiana (principalment catalana, però també aragonesa, occitana i italiana), Llull es trobava vivint en un ambient on l’element musulmà assolia per ventura la tercera part de la població (les estimacions dels historiadors varien entre el 20 i el 50 per cent). Majoritàriament els musulmans eren encara esclaus, però es començaven a emancipar i ja en trobem uns pocs de lliures exercint oficis artesanals.
En el sentit geopolític més ample, Mallorca es trobava en un punt neuràlgic d’intercanvi mercantil entre l’Àfrica del Nord i Europa. Així que si volem comprendre l’ambient en què Ramon Llull es va formar, ens hem de desfer de dues imatges intuïtives: la de l’abisme que s’ha obert en temps moderns entre els mons cristià i islàmic, i la de les Balears com el paradís de les vacances mediterrànies de l’Europa rica, nòrdica i boirosa, d’on és molt més fàcil viatjar, per exemple, a Düsseldorf o a Manchester que a Alger o Tunis. A la darrera meitat del segle XIII, en canvi, Mallorca era ben al centre de la gran roda comercial del Mediterrani occidental, i conservava intactes fortes vinculacions amb l’Àfrica del Nord, de la qual encara havia de tardar alguns anys a tallar el cordó umbilical.
Com a símbol d’aquella vocació mediterrània meridional, hi havia, per una banda, les colònies de mercaders pisans, genovesos, marsellesos, montpellerencs i jueus nordafricans que s’establiren a l’illa, i, de l’altra, una llarga sèrie de consolats mallorquins a l’Àfrica del Nord.