Doctrina pueril
La Doctrina pueril (1274-1276) és una obra catequètica presidida per la preocupació lul·liana d’assegurar davant d’un públic laic les veritats bàsiques de la fe cristiana. L’assoliment dels mínims doctrinals condensats al catecisme ha d’afavorir una valoració correcta d’altres coneixements més subtils, als quals Llull no volia renunciar. La fe exerceix un paper important en el procés que porta la raó humana, mitjançant un ús adequat del coneixement i d’acord amb la primera intenció, fins a la veritat. Dos terços de la Doctrina pueril s’organitzen a partir dels diversos elements que conformen les beceroles de la doctrina cristiana, la resta és una amalgama de matèries diverses, on les ciències de la natura tenen un paper destacat.
Les obres dedicades a l’ensenyament de la doctrina als laics del segle XIII eren molt senzilles i elementals. Els primers sermons pedagògics que tenen una mica de gruix són de sant Tomàs d’Aquino i remunten a l’any 1273. L’obra més coneguda del gènere és la Somme le roi, que fra Llorenç d’Orléans va escriure el 1280 per a Felip l’Ardit de França. En aquest context la Doctrina pueril presenta un alt grau d’elaboració i una complexitat notables, on no manquen tocs literaris sota forma d’exemples i semblances. Es tracta d’una obra on Llull pràcticament no recorre a la terminologia ni a les estructures de la seva Art, com si efectivament hagués volgut escriure un bon catecisme amb uns bons apèndixs de cultura general.
Els temes del catecisme són: els 14 articles de la fe, els 10 manaments, els 7 sagraments, els 7 dons de l’Esperit Sant, les 8 benaurances, els 7 goigs de la Mare de Déu, les 7 virtuts i els 7 vicis. Els generosos apèndixs contenen informació sobre les 3 religions (i els pagans), les 7 arts liberals del trivi (gramàtica, dialèctica, retòrica) del quadrivi (aritmètica, geometria, música, astronomia), les ciències de les universitats medievals (teologia, dret i medicina) i una bona dosi de coneixements introductoris a l’aristotelisme.