Etapes de l'Art

Ramon repetia que l'Art li havia estat donada per voluntat divina com a intuïció metodològica i formal d'abast universal. El propòsit constant de comunicar-la amb èxit als públics més diversos li va aconsellar de reelaborar-la repetidament, primer en la direcció d'un creixent enriquiment, després en la d'una estilització didàctica. Heus el desplegament cronològic de les fases de l'Art lul·liana:

1. Etapa preartística (1271-1274). Abans de la sistematització de l'Art, Ramon treballa en la Lògica del Gatzell i en el Llibre de contemplació en Déu, obra monumental que conté la major part dels elements fonamentals del pensament de Llull.
2. Primera fase de l'Art (1274-1289). L'Art abreujada d'atrobar veritat/Ars compendiosa inveniendi veritatem fixa per primer cop les Figures i els Alfabets del mètode de Ramon: és l'obra central del ‘primer cicle’ d'aquesta fase. En el ‘segon cicle’ Llull reelabora el sistema al voltant de l'Art demostrativa (1283). L'Art de la primera fase s'anomena també ‘quaternària’ perquè algunes sèries de principis es presenten com a múltiples de quatre (agrupacions de fins a setze principis).
3. Segona fase de l'Art (1290-1308). L'Ars inventiva veritatis fixa els principis en divuit i els presenta en dues sèries de nou (la denominació de ‘fase ternària’ l'ha inspirada el submúltiple menor d'aquestes xifres). Llull va consolidant aquesta nova proposta amb la Taula general (1294) i l'Arbre de ciència (1295-1296), fins l'Art general última (1305-1308) i l'Art breu (1308).
4. Etapa postartística (1308-1315). Llull centra la seva atenció en la formulació d’una ‘nova’ lògica, expressada en una sèrie d’opuscles polèmics, sobretot durant l'estada a París de 1309-1311. Després d'haver estat escoltat al concili de Vienne, va continuar produint obres a Mallorca, a Sicília i a Tunis.

Els canvis en la terminologia i en l’estructura del sistema permeten de comprendre millor els textos lul·lianas posant-los en relació amb la versió de l’Art que els correspon, i de precisar la datació d’algunes obres mancades d’indicadors cronològics explícits.

La caracterització de les etapes de l’art és una aportació d’Antoni Bonner, a partir dels estudis anteriors de Tomàs i Joaquim Carreras Artau, Frances Yates i Robert Pring-Mill. Vegeu les seves Obres Selectes de Ramon Llull, 2 vols. (Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1989), que són la versió catalana de Selected Works of Ramon Llull, 2 vols. (Princeton: Princeton University Press, 1985).

Josep Maria Ruiz Simon explica els canvis estructurals del sistema de pensament lul·lià en el pas de les Arts de la primera fase a les de la segona a “De la naturalesa com a mescla a l'art de mesclar (sobre la fonamentació cosmològica de les arts lul·lianes)”, Randa, 19 (1986), pp. 69-99.