Llibre d'amic e amat
La primera secció de la cinquena part del Romanç d’Evast e Blaquerna està constituïda per una col·lecció de ‘metàfores morals’, és a dir aforismes de contingut religiós, que expressen l’experiència contemplativa del protagonista un cop ha esdevingut ermità. La redacció del Llibre d’amic e amat té un pretext didàctic al capítol 97 de la novel·la: alguns deixebles demanen al mestre Blaquerna que els ensenyi el seu mètode d’elevació espiritual i ell, tot recordant l’extraordinària devoció dels místics musulmans anomenats sufís, decideix de condensar en tants versets com dies té l’any un destil·lat conceptual i literari de la seva vida dedicada a l’amor a Déu.
La darrera edició crítica del Llibre d’amic e amat mostra que el nombre de versets no correspon exactament al dels dies de l’any. És un detall menor que ens indica el caràcter ‘pràctic’, és a dir especulatiu i poètic, del recull; a la cinquena part delBlaquerna va acompanyat, en efecte, d’un tractat teòric, l’’Art de contemplació’.
Els aforismes del Llibre d’amic e amat no segueixen cap organització temàtica i presenten diversos recursos literaris: diàleg, qüestió, descripció, definició, narració. El tema central és la relació de l’home religiós, l’amic, amb l’ésser transcendent, l’amat, a la llum del vincle que els uneix, és a dir, l’amor.
L’Art de Ramon, que és inventiva, demostrativa, contemplativa i també ‘amativa’, explica com funciona tècnicament el procés de recerca de Déu: per això una part important del Llibre d’amic e amat està destinada a glossar el comportament de les tres potències de l’ànima racional (enteniment, memòria i voluntat) en el salt amorós de la criatura al creador. Una altra part dels versets proposa reflexions sobre l’essència divina: les dignitats, la Trinitat, l’Encarnació, sempre des del llenguatge precís de l’Art de Ramon. L’opuscle té, doncs, darrera de l’aparent dispersió dels seus motius literaris, una sòlida estructura de pensament i una estricta coherència pel que fa al sentit de la unió mística: l’intel·lecte obre el camí de la comprensió de Déu, però la voluntat que estima és qui empeny l’amic, si la memòria no oblida l’amat.
Els aspectes més famosos del Llibre d’amic e amat són els que descriuen el paper (sempre secundari) de les criatures (sol, estrelles, núvols, ocells, camins...) en l’estímul de l’amor a Déu, i l’estat emotiu de l’ànima enamorada, tempestejada pel desig, l’oblit, la pena, la recerca, l’enyorança i el plor. És aquí on Ramon es fa eco de temes de la poesia amorosa universal, des del Càntic dels càntics als trobadors occitans, sempre des de la peculiar perspectiva de l’impuls cap al transcendent. No és fàcil precisar els paral·lelismes amb la gran literatura mística sufí, com també es desdibuixen el possibles manlleus de la tradició judeocristiana. Les formulacions que Ramon proposa per als antics motius d’abast universal són poderosament personals.
Veg. Ramon Llull, Llibre d’Amic e Amat, ed. Albert Soler i Llopart, “Els Nostres Clàssics. Col·lecció B” 13 (Barcelona: Barcino, 22012), 345 pp.