Vés al contingut

Romanç d'Evast e Blaquerna

El protagonista del Romanç d’Evast e Blaquerna, novel·la escrita a Montpeller el 1283, és un heroi sense taca que té el do de triar sempre amb èxit la millor opció vital des de la perspectiva lul·liana. Als divuit anys abandona els pares, Evast i Aloma, i la proposta matrimonial de Natana, a la recerca de la perfecció espiritual de l’ermità. Hi arriba, però, al final d’un llarg periple en el curs del qual haurà fet de viatger, de monjo, d’abat,  de bisbe i de summe pontífex. L’estímul constant de superació de Blaquerna l’emparenta amb els cavallers de la gran ficció del segle XIII: Llull no se n’amaga pas, des del moment que al capítol 50 el seu heroi rescata una donzella robada després de vèncer dialècticament l’home d’armes que l’ha raptada. Quan la noia, agraïda, se li ofereix al mig del bosc (una aventura digna del Lançalot en prosa), Blaquerna troba un raonament capaç de vèncer la temptació de la carn.

El relat de la vida de Blaquerna ofereix un canemàs literari en el qual Llull inscriu una presentació global de la societat del seu temps, dividida per estaments. Així el primer llibre tracta de la gent que es casa: l’estament de matrimoni, simbolitzat pels pares de l’heroi. La parella viu en perfecta harmonia conjugal i en una situació de benestar econòmic fins que el fill arriba a la majoria d’edat. A partir d’aquest moment, la parella renuncia als seus béns, funda un hospital de pobres, s’imposa un règim de continència marital i es dedica a donar bons exemples, d’acord amb les inquietuds espirituals dels laics del segle XIII.

El segon llibre és el de l’estament de religió. Comença presentant la vida de Natana, que és la contrafigura femenina del protagonista. Després de vèncer l’oposició de la família, Natana professa en un monestir, del qual acaba essent l’abadessa modèlica, i on regula la vida de les monges a través de receptes preses de l’Art de Ramon Llull. Mentrestant Blaquerna inicia la recerca de la perfecció interior en un complicat vagabundeig que el porta a descobrir la necessitat de sotmetre’s a l’obediència d’una regla de vida. Com a monjo, Blaquerna destaca per la seva afecció a l’estudi i a la devoció mariana.

Els llibres tercer i quart presenten dues formes jerarquitzades de poder social exercit per clergues. Llull hi recull apunts molt variats, i plens d’informacions històriques valuosíssimes, que permeten de seguir les reformes que Blaquerna introdueix en la gestió de la diòcesi de la qual és elegit bisbe, i del conjunt de la cristiandat que acaba governant quan esdevé papa. Blaquerna encomana oficis nous als canonges i als cardenals, destinats a revitalitzar la vida espiritual i a difondre la fe cristiana. L’èxit assolit per aquestes noves tasques fa que Blaquerna es pugui retirar finalment a la vida contemplativa i esdevingui mestre d’ermitans.

El llibre cinquè de la novel·la té dues parts: una col·lecció de màximes morals i filosòfiques, el Llibre d’amic e amat, i un tractadet sobre tècniques d’elevació de l’esperit, l’‘Art de contemplació’.