Blaquerna

La forma ‘Blaquerna’, i no ‘Blanquerna’, és la que apareix als manuscrits més antics de la novel·la i també als d’altres obres que l’esmenten. Només és a partir de la meitat del segle XIV que els escrivans catalans comencen a escriure la forma amb la primera -n- afegida, més eufònica, que ha persistit fins als temps moderns; amb tota probabilitat van voler relacionar el nom amb l’adjectiu ‘blanc’, quan sembla que Llull el va prendre del d’un famós palau de Constantinoble, el palau de Blaquernes. Veg. Badia, Lola, Joan Santanach i Albert Soler, "Ramon Llull no va escriure Blanquerna. Per a una correcta catalogació de la novel·la lul·liana", Estudis Romànics 39 (2017), pp. 355-360.