Conversió
La Vida de mestre Ramon arranca la seva narració amb aquest fet crucial de la vida de Llull, definint-lo com ‘la seva conversió a la penitència’. És un terme que situa l’experiència de Llull en el marc de l’espiritualitat popular i laïcal del temps, on se donaven casos de persones que, sense entrar en un orde mendicant o monàstic, procuraven, sols o amb altres, una vida religiosa més intensa, especialment marcada per la pobresa.
La mateixa Vita descriu profusament els principals moments de l’experiència lul·liana, que podem considerar en tres episodis inicials. El primer episodi és la visió nocturna de Crist crucificat, visió que se succeeix per cinc vegades, en intervals d’alguns dies de l’una a l’altra. Llull, segons la narració, se trobava capficat ‘pensant una vana cançó, e aquella escrivint en vulgar, per una sua enamorada, la qual llavors d’amor vil e fada amava’ (I, 2). Després d’insistir a voler oblidar els fets, finalment Ramon admet el significat d’aquelles visions: ‘que nostre Senyor Déu Jesucrist no volia altra cosa sinó que, lleixant lo món, totalment se donàs a la sua servitud’ (I, 4). Reflectint sobre la forma concreta de dur a la pràctica aquest propòsit, Llull formula un triple objectiu: procurar la conversió dels infidels, fins a sofrir la mort per Crist; redactar un llibre, ‘el millor del món’, contra els errors dels infidels; suplicar la fundació de monestirs on s’ensenyessin les llengües necessàries per a la missió (I, 5-6).
Hagueren de passar tres mesos, sempre segons la Vita (I, 9), perquè Ramon fes la segona passa. Aquest segon episodi succeí en la festa de Sant Francesc, quan Ramon, escoltant un sermó del bisbe a l’església dels franciscans, decideix vendre els seus béns, deixant la part necessària per al sosteniment de la seva família, i abandonar la seva casa.
Tot seguit emprèn un pelegrinatge, que el porta a Santa Maria de Rocamador, al Carcí (Occitània), i a Sant Jaume de Galícia. Aquest tercer episodi se tanca amb l’entrevista de Ramon Llull amb sant Ramon de Penyafort a Barcelona. Aquest, en conèixer els plans de Llull d’acudir a París per adquirir la formació necessària per dur endavant els seus propòsits, el convenç de tornar a Mallorca.
De fet, la unitat narrativa de la ‘conversió a la penitència’ se clou quan, de nou a Mallorca, Llull ‘vestí’s de l’hàbit molt honest e del pus gros drap que trobà’ (II, 11). Aquest signe extern resumia, segons els costums i les disposicions eclesiàstiques de l’època, l’estat tant de qui havia complert el pelegrinatge com de qui havia optat per una vida de pobresa.