Liber de fine
Ramon Llull dedicà almanco tres obres a exposar de forma prou detallada com el seu nou model de missió s’hauria de posar en pràctica. Les obres són Tractatus de modo convertendi infideles (1292), Liber de fine (1305) i Liber de acquisitione Terra Sanctae (1309). S’hi podria afegir un altre escrit més breu, el Quomodo Terra Sancta recuperari potest (1292), que ofereix altres detalls interessants. Les tres obres esmentades tracten els mateixos temes, encara que amb algunes variacions, més aviat estratègiques, que responen principalment als canvis polítics de l’època.
Seguint l’esquema del Liber de fine, el tema més important és el de la predicació. La referència al “model dels apòstols” i a la fundació de col·legis dóna pas a la consideració dels destinataris de la missió: musulmans, jueus, cristians orientals i tàrtars o gentils.
El segon tema és el de la croada militar. Els tres aspectes principals tractats són el del cap director de la croada, els contingents i l’itinerari de l’expedició. Mentre l’avaluació dels contingents és coincident en els tres escrits, hi ha canvis importants en els altres dos capítols. Els dos escrits de 1292 semblen conferir la direcció de la croada al mestre d’un nou orde militar, resultant de la unificació dels ordes existents. El Liber de fine, en canvi, parla d’un “rei batallador”, cosa que, a son torn, és explícitament refusada en l’escrit de 1309.
Pel que fa a l’itinerari a seguir, el Tractatus proposa la via oriental, és a dir, Grècia, Armènia i Síria. El Liber de fine, després d’examinar les altres alternatives, veu com a única aconsellable la ruta d’Hispània i Àfrica del Nord. El Liber de acquisitione, finalment, retorna a l’itinerari oriental, recomanant la presa de Constantinoble, afegint-hi, però, un projecte de conquesta de Ceuta com a porta per ocupar el Nord d’Àfrica.