- Introducció
- Context
- Vida
- Pensament
-
Obres
- Plurilingüisme
- Llull i el català
- Difusió i conservació
- Llibre de contemplació
- Llibre del gentil
- Llibre de l'orde de cavalleria
- Doctrina pueril
- Romanç d'Evast e Blaquerna
- Llibre d'amic e amat
- Art demostrativa
- Llibre de meravelles
- Llibre de les bèsties
- Desconhort
- Arbre de ciència
- Arbre exemplifical
- Cant de Ramon
- Retòrica nova
- Lògica nova
- Liber de fine
- Art breu
- Fantàstic
- Art abreujada de predicació
- Imatges
- Base de dades / Diccionari
Blaquerna
La forma ‘Blaquerna’, i no ‘Blanquerna’, és la que apareix als manuscrits més antics de la novel·la i també als d’altres obres que l’esmenten. Només és a partir de la meitat del segle XIV que els escrivans catalans comencen a escriure la forma amb la primera -n- afegida, més eufònica, que ha persistit fins als temps moderns; amb tota probabilitat van voler relacionar el nom amb l’adjectiu ‘blanc’, quan sembla que Llull el va prendre del d’un famós palau de Constantinoble, el palau de Blaquernes. Veg. Badia, Lola, Joan Santanach i Albert Soler, "Ramon Llull no va escriure Blanquerna. Per a una correcta catalogació de la novel·la lul·liana", Estudis Romànics 39 (2017), pp. 355-360.